Hoy he ido a mi escuela, no en la que estudie sino en la que he estado trabajando...He ido a despedirme oficialmente de todos mis compañeros y lo he querido hacer a través de una carta, donde he agradecido a cada uno de ellos todo lo que me llevo y por otro lado acabar de cerrar un ciclo que se acaba en mi vida y que espero que el que se abra pueda ser como mínimo igual que éste.
Sant Cugat
del Vallès, 15 de juny de 2017
Carta de comiat a
tota la comunitat educativa de l'escola Catalunya...
Tot comença un 25 de
setembre de 2007, encara recordo els nervis que portava a sobre quan vaig
creuar per primera vegada la tanca de la porta verda del Catalunya i ja han
passat quasi 10 anys!!!
Han estat 10 anys
que valoro de manera magnífica, estimo moltíssim aquesta escola i a tots/es que
la conformeu, acomiadar-me se'm fa difícil però he volgut fer aquesta carta de comiat
d'una etapa molt maca de la meva vida, on he pogut compartir bons, i no tan
bons moments, amb tots vosaltres tan a nivell personal com professional tant amb
els que hi sou com els que ja no hi són.
Vull començar el meu
agraïment a tots vosaltres i he volgut personalitzar el que m'emporto de tots:
L'Àngels, la Isabel
i l'Albert sou les primeres persones que em vaig trobar, les que em van recolzar
en tot moment... Per a mi sou el "pare i mares adoptives" parlant
professionalment, sou els que m'heu vist plorar, riure, protestar, preguntar i replantejar-me
mil vegades les coses dins de la USEE... Heu estat un suport molt especial i
únic per a mi.
A la Raquel donar
les gràcies per tot el que hem compartit a la USEE que no ha estat poc... Amb
el que hem tingut que lidiar curs rera
curs...Eh, Raquel recordes la teva entrada a l'escola i la sortida de l'Oriol,
buf! Als meus substituts en especial a l'última; la Núria, sé que una substitució
no és fàcil però hem de confiar en nosaltres mateixos i tirar endavant. A la
Montse Armengol, ha estat un plaer compartir amb tu la USEE no et deixis i
cuida't l'esquena. A la Mireia, la Mari i la Georgina que també hem compartit
molts moments especials.
A la Mavi, que va
ser de les primeres persones que em van acompanyar en el naixement de la USEE,
quan vaig arribar a l'escola estava com a mestre d'EE i he trobat una persona
que m'ha recolzat molt al llarg del camí professional i també personal. La Soraya
de tu em quedo les nostres xerrades al cotxe anant cap a la formació que feiem a
l'EAP, m'encantava ets tota una professional i una persona molt forta. I la que
ja no està a l'escola, la Núria de la qual vaig aprendre a estimar la
biblioteca tan maca que tenim al Catalunya.
Les tutores la Mercè
D., la Silvia, la Montse P., la Montse C., la Montse V. i la Susanna amb les que he compartit moltes hores; GRÀCIES per deixar-me
entrar a les vostres aules, per les coordinacions compartides, els consells tan
personals com professional que he rebut de vosaltres i les xerradetes que he
tingut amb totes, m'heu ensenyat tant...sou magnifiques!
La Roser, la Lada i
la Marta m'he quedat amb les ganes de compartir un any d'USEE com a cotutores,
però he tingut moments per compartir amb vosaltres i sou unes persones entranyables
que m'heu ajudat en la visió sistèmica de l'escola i sempre m'heu donat molta
confiança en mi mateixa.
La Carme L., la
Maria i la Rebecca tres persones molt "canyeres" de les que he aprés molt,
sou grans professionals. En especial a la Maria i a la Rebecca els hi vull
agrair el suport tant important que vaig trobar en elles durant la meva convalescència
pel problema d'esquena em sento molt propera a vosaltres per aquest tema. Cuideu-vos
molt!
Amb la Montse D.,
m'ha agradat compartir la seva visió pedagògica, sobretot la que fèiem els
divendres a la tarda amb els nens i nenes de la USEE, molt enriquidora.
Altres Persones que
ja no hi són:la Montse B., la Marga, el Pere, la Mercè, l'Anna, la Montse D., en Joan, la Dolors, la Yoli, en
Fran, la Pilar, la Gemma... segur que em deixo algú però han estat deu anys amb molts
moviments...
Les d'infantil que
sempre sou les que esteu lluny (respecte a primària) però quan m'aproximava
podia comprovar la vostra paciència i amor amb els més peques de l'escola... la
Sandra, l'Anna M., la Irama, la Rosa, la Lourdes, la Lourdites, la Lluïsa i
les que ja no hi són la Diana, la Carmen, la Silvia, l'Assumpta, la Mati...
El David, la Laia i la
Mercè; com últim equip directiu (per a mi) heu estat unes persones on he trobat
en tot moment el vostre recolzament gràcies per l'atenció que m'heu donat
tenint en comptes les circumstàncies per les que he passat.
La Eva la logopeda
una crack de la seva àrea com m'agradava cada cop que aportaves una nova visió
o perspectiva de treball i la Mercè la fisio, gràcies pel teu suport sempre
tenies una bona paraula per continuar endavant, ets una gran persona.
Els Cuiners/es (el
Jordi i tot el seu equip), els Monitors i l'AMPA, (La Marta, la Nekane, la
Dolors... aquí he de posar un graaaaaan etcètera...) els conserges (en Jordi, l'Anna,
l'Eulalia), administratius (la Sonia, la Toñi) que sempre estaven per donar-te
un cop de mà i les dones de la neteja (la Rosa).
L'EAP (la Magda, l'Anna,
el Juanma, la Zoraida i la resta de companyes que estan al centre i les que ja
han marxat la Irene, la Montse i la Mireia) on hem tingut moltes xerrades
intenses però on sempre també he trobat recolzament tant a nivell professional
com personal... i també un recordatori als inspectors el Fernando i la Montse.
I sobretot, a tots
els alumnes en especial als de la USEE; la Elisa, el Carlos, el Dalton, el
Carles S., el Alejo, la Mónica, el Vladis, la Inés, la Cristina, la Sara, la
Sara P., la Lucía, el Jan, l'Adanu, el Walid i el Grego...m'han ensenyat tant
tots ells!!!
A tots
vosaltres GRÀCIES, US ESTIMO MOLT A TOTS/ES
i no sabeu
amb quina pena deixo la feina de Mestra, teniu
molta sort de poder treballar en una escola com l'escola Catalunya i
estic molt
contenta d'haver formar part d'ella.
Ara
comença una etapa nova per a mi a l'escola Catalunya,
com a mama
(així que del tot no us deixo) i, professionalment doncs ja es veurà.
Una abraçada enorme
Mireya Hidalgo Pérez
PD: Ja sabeu que m'encantava treballar a
través dels contes, bé doncs pel meu comiat també he escollit un conte "
El águila" per a mi resum una mica el procés que estic vivint, de veritat
GRÀCIES A TOTS/ES pel suport rebut al llarg de tots aquest anys.
EL
ÁGUILA
El águila es una de las aves de mayor
longevidad. Llega a vivir setenta años. Pero para llegar a esa edad, en su
cuarta década tiene que tomar una seria y difícil decisión. A los cuarenta
años, sus uñas se vuelven tan largas y flexibles que no puede sujetar a las
presas de las cuales se alimenta. El pico, alargado y en punta, se curva
demasiado y ya no le sirve. Apuntando contra el pecho están las alas,
envejecidas y pesadas en función del gran tamaño de sus plumas, y para
entonces, volar se vuelve muy difícil.
En ese momento, sólo tiene dos alternativas;
abandonarse y morir, o enfrentarse a un doloroso proceso de renovación que le
llevará aproximadamente ciento cincuenta días.
Ese proceso consiste en volar a lo más alto
de una montaña y acogerse en un nido próximo a un paredón donde no necesita
volar y se siente más protegida. Entonces, una vez encontrado el lugar
adecuado, el águila comienza a golpear la roca con el pico hasta arrancarlo.
Luego espera que le nazca un nuevo pico con el cual podrá arrancar sus viejas
uñas inservibles. Cuando las nuevas uñas comiencen a crecer, ella desprende una
a una sus viejas y sobrecrecidas plumas. Y después de todos esos largos y
dolorosos cinco meses de heridas, cicatrizaciones y crecimiento, logra realizar
su famoso vuelo de renovación, renacimiento y festejo para vivir otros treinta
años más.
Aplícate
el cuento-Mercè Conangle y Jaume Soler
Este año también hemos tenido la oportunidad de conocer Puente Viesgo es un municipio situado en Cantabria. Por este municipio discurre el río Pas, que alimenta al prestigioso balneario de Puente Viesgo. Otro de los atractivos turísticos es el complejo de las cuevas del Monte Castillo, formado por tres cavidades que contienen arte ruspestre. Que por tiempo no pudimos visitar así que no descartamos la posibilidad de volver. 
Hace unos meses que leí el libro "La magia del orden". La autora Marie Kondo es una organizadora profesional es decir que se dedica profesionalmente a la organización del hogar y os puedo decir que lo lleva haciendo desde hace mucho tiempo... Lo que recoge el libro, lo he puesto en práctica no al 100% pero si en un gran porcentaje y os puedo decir que funciona. Así que os recomiendo su lectura, hoy quiero recoger en esta entrada algunas de las ideas que se recogen en el libro, así que ahí van: 
Hoy quiero presentaros los 7 secretos para ser feliz según Mario Alonso Puig.
1-Cámbiate a ti mismo
